No puc respirar – Lorenzo Cachón | Editorial Hacer

La mort de Floyd va iniciar la major onada de protestes contra la violència racial que s’ha produït als Estats Units. La reacció i les provocacions del llavors president Trump no van fer res més que
allargar i aguditzar les revoltes. L’elecció del president Biden ha permès començar una sèrie de respostes institucionals que busquen enfrontar el racisme sistèmic als Estats Units. Té raó la Gianna, la filla de set anys de Floyd, quan va dir: “El meu pare ha canviat el món”.

“No puc respirar”. Després de repetir-ho vint cops en nou minuts i vint-i-nou segons, George Floyd va morir sota el genoll d’un policia (blanc) el 25 de maig de 2020 a Minneapolis. I els Estats Units es van omplir de manifestants, negres i blancs, llatins i nadius, que protestaven contra la violència policial i demanaven justícia racial, cridant Black Lives Matter.

No puc respirar, a més de recordar la vida de Floyd, la vida d’un afroamericà, analitza les circumstàncies del seu linxament i el judici contra l’ex-agent Chauvin. Però, abans, repassa la llarga història de la violència del supremacisme blanc amb alguns fets com el pogrom de Tulsa el 1921 i analitza les formes en que es continua manifestant el racisme sistemàtic contra els negres a l’actualitat.