Camins d’esperança | Editorial Hacer

El canvi d’època que vivim força les costures del vell contracte social. Articular avui un projecte col·lectiu que situï les persones i la vida al centre implica hibridar múltiples lògiques d’ampliació i innovació de drets: connectar igualtat amb diferències, autonomia amb vincles; transitar cap a estructures de llibertat real i cap a formes més solidàries, ecològiques i feministes de benestar. L’actual cicle reaccionari cavalca sobre espirals d’autocràcia i bel·licisme. Articular alternatives democràtiques requereix la fraternitat i l’empatia com a entramats d’organització social; de la centralitat de les cures com a antítesi de totes les violències; del comú com a espai de gestió de les nostres vulnerabilitats. Assistim a una onada que activa repositoris d’odi. Però es despleguen també polítiques de proximitat i iniciatives ciutadanes arrelades en lògiques d’innovació comunitària i transició ecosocial: programes de renda bàsica, d’economia solidària i habitatge cooperatiu, ciutats pioneres en neutralitat climàtica, nous drets feministes i LGTBIQ+, infraestructures socials que generen vincles i enllacen diversitats… són pràctiques existents, amb més força que les proclames de l’extrema dreta i que les convocatòries a la desesperança.
Sí, cal forjar coalicions d’actors per escalar els canvis amb tota l’empenta necessària i preservar les conquestes socials. La gramàtica que exigeix el segle xxi és d’ambició transformadora, de construcció d’utopies quotidianes, d’horitzons d’esperança radical.

Ricard Gomà (Barcelona, 1964) és doctor en ciència política i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Director de l’Institut Metròpoli i investigador a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). Els seus camps de recerca són el municipalisme, les polítiques socials i urbanes, l’acció col·lectiva i la innovació democràtica.

Quim Brugué (Barcelona, 1963) és doctor en ciència política per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i catedràtic a la Universitat de Girona. Ha estat director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). Els seus camps de recerca són les polítiques i la gestió pública, el municipalisme, el pensament polític i la teoria de la democràcia.